Els Nans o Cap-grossos 

Els Nans son un element dels entremesos populars molt estès per tot Catalunya, el seu origen segons Joan Amades, tal com els coneixem avui es relativament recent, el podríem fixar en les primeries de S.XIX. Però en els seus antecedents els Nans s'assimilen al conjunt d'entremesos que formava part de la processó de Corpus, amb un caràcter parateatral, personatges disfressats, de simbologia religiosa.

Van normalment lligats amb els gegants com a complement d'ells, tot i que en alguns llocs tenen una personalitat pròpia i constitueixen un grup independent. També en algunes poblacions es construeixen nans amb la fesomia de personatges populars.

A Vilanova tenen una llarga tradició i eren presents en la Festa Major al llarg dels anys, però com la resta d'entremesos populars de la vila van desaparèixer en el transcurs de la guerra civil. Així quan el grup del "Foment Vilanoví" va recuperar els Gegants l’any 1948 i va efectuar una subscripció popular, va tenir tant bona resposta que acabà amb superàvit. Amb aquests diners sobrants fou possible la construcció dels nans actuals que s’estrenaren durant la Festa Major de 1949, el 5 d’agost. Uns quants d'aquests nans amb petites modificacions i arranjaments posteriors són els que surten actualment. En la seva reaparició al no tenir coreografia adoptaren la del ball de nans d’Olot, però actualment des de 1981 en tenen una de pròpia composta pel Miquel Gonzàlez dels "Grallers de l’Acord" de Vilanova i la Geltrú. La coreografia es obra de la Maite Belascoain. També aquest any 1981, és confeccionaren alguns nans nous amb la imatge dels de 1949. Després s'han afegit dues parelles mes tornant així a tenir el conjunt complert.

Són 18 nans que compten cadascun d’ells amb el vestuari propi dels personatges que representen, per exemple: "La Nena", "El Baturro", "La Gitana", "El Català", etc. Dirigits tots ells pels dos "Macers" o capitans que dirigeixen el ball.

Els seus portadors es van afegir com a colla a l’Agrupació de Balls Populars el 1987 .