El Ball de Serrallonga 

Ens trobem davant d'un dels anomenats quadres històrics. Antigament n'hi havia molts i molt variats i a Vilanova i la Geltrú se'n havien escenificat molts, per citar-ne alguns: Ball de la Rosaura, Ball de Malcasats, Ball dels Voluntaris de L'Àfrica. Eren peces de teatre popular entre les quals destacava precisament el Ball d'en Serrallonga pel seu caire bèl·lic i d'aventura.

Joan d'en Serrallonga va donar peu a un reconeixement poc merescut i es va convertir en la memòria popular en una espècie de Robin Hood català tot i que era simplement un lladre de camí ral. Tant es així que en el romanticisme Víctor Balaguer va publicar la novel·la "Don Juan d'en Serrallonga y los bandoleros de las Guillerias". Tot plegat ha teixit una llegenda que va donar peu a les peces de teatre popular que abans esmentàvem i mes endavant fins i tot a estat portat al cinema en diverses ocasions.

El Ball d'en Serrallonga era estès per tot Catalunya. A cada poble hi havia variants pròpies. Es tractava d’escenificar, a la plaça o carrer principal de la vila la vida, aventures, empresonament i mort del bandoler.

La versió actual es limita a una part del "ball": la presentació dels bandolers a Serrallonga i la seva companya i la conjura de tots ells per llençar-se a la vida de bandolerisme. Els versos que ho escenifiquen van ser adaptats d’uns ja existents, però que eren d’una qualitat lingüística i literària molt baixa.

Els personatges que acompanyen a Serrallonga son molt variats i canvien segons la versió, el principal la seva companya Joana de Torrelles, en els bandolers que l’acompanyen la imaginació popular hi va posar noms de bandolers famosos tot i que molts cops no son ni tant sols coetanis de Serrallonga, valgui com exemple: Perot Rocaguinarda, bandoler català de gran renom, però que no pertany a l’època de Joan d’en Serrallonga.

El vestuari de Joan d’en Serrallonga és el propi d’un cavaller del segle XVI: capa negra, barret amb plomall, sabates o botes amb sivella... La Joana vestit típic de catalana i els bandolers també de català amb la incorporació d’una manta a les espatlles. Tots van armats amb trabucs menys la Joana i el fill que porten una pistola de l’època. Actualment són dotze components i van acompanyats d’un grup de grallers.

L’Agrupació de Balls Populars va recuperar aquest "ball" l’any 1982. La darrera vegada que s’havia interpretat a Vilanova va ser l’any 1953.